Les Masies catalanes
Per tal de poder oferir-se-la a tots vostès, hem recuperat una part de la nostra historia mes recent que fa referència a l’Urbanització de Les Masies Catalanes de l’Albiol.
El logotip de Masies Catalanes, S.A. el recordarem fàcilment com l’el·lipse voltada de ninotets donant-se les mans: tot un símbol de la voluntat d’agermanament entre propietaris:
LA FINCA MATRIU
La finca matriu procedeix de la compra per part de Masies Catalanes, S.A. de diverses propietats en nombre de 17, que s’agrupen mitjançant escriptura pública el 26 d’octubre de 1965. La superfície total és de 131.233 m.q. dels quals 38.741 del terme d’Alcover i 92.492 del terme de l’Albiol.
La finca està inscrita en el Registre de la Propietat de Valls amb els números 4168 d’Alcover, i 648 de l’Albiol.
Les partides de procedència són:
- L’ALBIOL: Cugoll, Tres Rostolls, Forn Rajoler, Camí de La Selva, Cugollets; i una del Manso Siré amb una superfície total de 194.483m.q., que després va quedar reduïda, per segregacions, als 38.741 expressats a dalt.
- ALCOVER: Manso Mallafré, barranc de la Matarrània, Burguera, Devesa, Mas d’en Carnicé o torrent de les voltes, solana de Carnicé i La Trona, amb una superfície total de 633.359 m.q., reduïts després a aquests 92.492 m.c. de la finca matriu.
Pels qui coneguin el terreny, serà interessant recordar els límits que consten en escriptura:
- NORD: Barranc de la Matarrània, Blay de la Closa, Barranc de la Matarrània, La Nau, Timoteo Zanuy, Mas d’en Sans, barranc de Burguet i Joan Puig.
- OEST: Propietats de Masies Catalanes, S.A.
- SUD: Joan Masdeu, Biel de la Torre, Regalat, Gibert de la Selva, Javier Bella Gibert, Cia. Agrícola de l’Albiol, S.A., Lluís Domingo i Josep Prats.
- EST: Francisco Puig.
Està travessada per la carretera de Reus a Montblanc.
Finques inscrites en el registre de la Propietat:
- Alcover: Llibre 108, Tomo 1009, Foli 240.
- L’Albiol: Llibre 11, Tomo 971 Foli 154.
L’Escriptura d’agrupació està atorgada pel Notari de Brcelona Manuel Ocaña Campos, subtitut de Josep M. de Porcioles i Colomer.
La finca matriu no està subjecte a cap càrrega que no sigui la cessió d’aigües sobrants a Cia. Agrícola de l’Albiol, S.A.
Aquesta càrrega prové de contracte expressat mitjançant escriptura pública davant del Notari de Barcelona D. Antonio Clavera Armenteros de data 11 de desembre de 1967. Es una concessió:
- d’aigües sobrants del dipòsit que consta en planell una vegada ateses les necessitats de la “urbanització” (sic) i de Masia Club, S.A.
- La Companyia Agrícola de l’Albiol, S.A. (C.A.D.A.S.A. en són les sigles) pot omplir el dipòsit també a expenses pròpies, d’un pou que és propietat de Masies Catalanes, S.A.
Es interessant mencionar ja aquí aquesta càrrega que ens indica si més no la gran quantitat d’aigua que hi havia en un principi a la finca, procedent d’una mina (encara existent en l’actualitat), que havia d’omplir l’enorme dipòsit (per a us de Masia Club i de posteriors propietaris) i d’allò que sobrés, ajudar a CADASA en les seves explotacions agrícoles.
La finca matriu, doncs, resulta ser una porció considerable de terreny (més de 13 Ha.) de forma allargada, atravessada per la carretera de Reus-Montblanc (la C-240: noti’s que hi ha una franja de terreny a l’altra banda de la carretera), i atravessada pel camí de la Selva, que uneix La Selva amb Alcover i que separa els termes d’Alcover amb els de l’Albiol.
L’altura sobre el nivell del mar més baixa, a la carretera és de 220m. i la més alta de 455 m. El desnivell total és, dons, de 235 metres. Villa Urrutia es troba a 270 metres.
Quan al relleu podríem simplificar distingit tres zones:
1a. Des de la carretera al camí de la Selva: zona sensiblement plana, amb lleugera pujada cap a la muntanya. L’actual estructura de carrers dissimula els recs i torrentets que baixaven de dalt.
2a. Terrenys al voltant de Villa Urrutia. El complex una mica alçat de Villa Urrutia és envoltat per terres que formen dos o tres finals de valls: són terres ondulades, inclinades perpendicularment respecte a l’eix de Masies Catalanes.
3a. A partir d’uns 200 metres per damunt de Villa Urrutia es configura una zona muntanyosa que provoca desnivells considerables.
Terres conreades d’antic amb plantacions de ben cuidades oliveres i algun garrofer, i també amb força avellaners i especialment amb vinyes que encara apunten toçudes per tot arreu. La part més alta estava (i està) esquitxada de pins que arrelen molt bé i donen al paisatge l’imatge tarragonina més típica. La terra és propicia a qualsevol cultiu. Solament en algun parcel·la central s’observa abundància de pedres menudes que aquí se’n diu licorella (roca esquistosa, com l’anomenada pedra d’Alcover)
Recordem que, en mig de la finca matriu hi ha “l’enclave” de Masia Club, S.A. que comprèn Villa Urrutia (abans Vil·la Bau): casa i avingudes, casa de Masovers (actual bar-restaurant), camins i terres on s’hi ha construït l’ermita.
PLANITICACIÓ URBANISTICA
A partir de la unificació de les finques i obtinguda l’aprovació del Pla Parcial, es procedeix a la parcel·lació, traçat de carrers, conducció de la llum i previsió d’il·luminació de carrers.
“El plan Parcial de Ordenación rústica de los Polígonos de Masies Catalanas, S.A., sitos en los términos municipales de Albiol y Alcover”, presentat per Masies Catalanes, S.A. i segellat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes en data 13 d’Octubre de 1964.
Aquest Pla es composa de:
-Memòria
-Dades a consignar en urbanitzacions promogudes per persones privades.
-Quadre de característiques:
· Polígon I – Zona rùstiga 525.000 m.q. 35.20%
· Polígon II – Zona r`sutiga 180.000 m.q. 12.41%
· Polígon III – Zona Comercial 35.400 m.q. 2.44%
· Zona hostelera 5.000 m.q. 0.35%
· Club de Co-propietaris 25.000 m.q. 1.72%
· Zona verda d’expansió i esportiva 680.000 m.q. 46.88%
Superficie total, sense incloure vials: 1.450.400 m.q.
· Pla d’etapes
· Ordenances:
– Ordenances generals
– Zona rústiga
– Zona comercial: “ …corresponde a edificios aislados de locales de negocio con vivienda…”
– Zona hotelera
– Zona verda i d’expansió
– Zona de Club de Co-propietaris.
El pla de carrers s’ha de fer respectant els camins d’ús públic als quals hi tenen dret totes les persones i notoriament el camí antic que condueix de la Selva a Alcover (i que passa per l’actual farola).
A partir d’un mapa que es guarda al local de l’Associació podem observar que es va fer una planificació primera quelcom diferent de la realització posterior.
El primer tram del carrer de l’Olivera no existia en el primer projecte car l’avinguda de les Flors era més ampla (i per tant les parcel·les més curtes), i les parcel·les de l’esquerra de l’Avinguda de les Flors n’eren una sola des de l’Avinguda de les Flors fins a la granja. En el redactat definitiu, aquest tram està unit per la part de dalt amb continuació del mateix carrer a les palmeres. Per explícit consentiment dels aleshores propietaris afectats, les aprcel·les III -77 i 79 barren aquest pas.
La urbanització es divideix en tres polígons:
- · El polígon I, de la part de dalt, es composa de parcel·les d’una superfície de 5.000 m.q. i algunes de més.
- · El polígon II, de l’entrada a la dreta, posseix parcel·les de superfici variable, entre 800 i 2.200 metres quadrats, pero generalment al voltant dels 1.500.
- · El polígon III, que comprèn la majoria de parcel·les entrant a mà esquerra i les del nucli central està composat per parcel·les de tamany variat però sempre més aviat reduït, entre 540 m.q. i 1.000.
Els carrers que donen accés a les parcel·les es concibeixen com un eix medular (Av. De les Flors – que surt de la carretera de Reus Montblanc- i C. Del Drago que arriba fins a la sortida per la carretera de l’Albiol), que quan li cal allarga un apèndix (l’Av. de les Flors a l’esquerra, el C. De l’Olivera i a la dreta el C. De l’Avellaner i el carrer de circunvalació de les Acàcies. El C. Del Drago, per la dreta, el C. Del Pi i el C. Del Salze).
La part del mig, trenca aquesta estructura per una xarxa de carrers que donen cabuda a les parcel·les més petites (carrers paral·lels de l’Olivera –segon tros-, de l’Avet, St. Joan Ev., St.Lluís. Carrers transversals: de l’Ametller -el de la farola-, St. Rafael, St. Albert i Plaça de St. Antoni).
Com es pot observar, nom de carrers trets de la naturalesa i del santoral, assignats, en principi (crec jo que paradoxalment) en llengua castellana. (Prou paradoxa és també que se’n digui MSIES CATALANAS i no MASIES CATALANES: he de pensar que és un producte més dels anys de la seva fundació).
La longitud apreciada dels carrers és aproximadament en toral de 7.550 metres (set kilòmetres i mig).
EIX CENTRAL: C. Drago i part C. Ametller
(l’entrada per L’Albiol puja 2.21 km. fins
El C. Del Salze i baixa fins el fanal. 3.300m
Av. de les Flors 900m 4.200m
RAMALS: Olivera (I) 400m
Avellaner 300m
Acàcies 700m 1400m
Pi 200m
Salze 100m 300m 1700m
CENTRALS: Olivera (II) 250m
Avet 600m
St. Joan evangelista 200m
St. Lluís 150m 1200m
Ametller (trosset) 100m
St. Rafael 120m
St. Albert 100m
St. Antoni 130m 450m 1650m
TOTAL 7550m
Segon nucli urbá, compren els antics masos de Barberá (1471) i el d’Urrutia, aquesta urbanització es va formar el 1965i té un àmplia miranda sobre el Camp de Tarragona i la Costa Daurada.